UN DIUMENGE AL MATÍ....

M'he despertat a les vuit...i farta de donar voltes m'he llevat.
La casa i el carrer estan completament callats....
Un cop he esmorzat, he mirat el facebook, el correu...em quedo en blanc, en pau.
Miro les fotos de la nena, penjades a la nevera...que guapa que és!!!!!
L'espera comença a fer mal...com quan canvia el temps i et fa un genoll....no us passa?
Em sento forta però ,sense remei, em falta ella...
I fins que el temps no canvïi o fins que ella no arribi a casa...em seguirà fent mal el genoll.
Fa 50 dies que vam tornar d'irkutsk. No són gaires oi?? doncs no! són molts...porto 50 dies enviant-li un petò cada matí i 50 nits en què l'últim pensament és el seu somriure...
M'alleuja saber que no va entendre què va passar...que es massa petitona per anyorar-me...suposo...
El dia 11 de juny el nostre expedient tornarà a entrar de nou al jutjat.
Ara toca esperar....toca esperar un mes sense cap notícia...ufffff
Tooooots els documents ja estan entregats...ja tenim la feina feta.
I ara què??!!!! mentre ens tenen ocupats fent papers i més papers ets sents viu!!! però ara....tornarem a les manualitats!!!!
Tinc unes samarretes per la nena totalment llises...i penso que les decoraré amb feltre...
Faré un àlbum de fotos de la primera trobada amb molts patsiluis...
A l'escriure aquesta paraula...els records m'han fet somriure...quan li deia a la nena patsiluis (petons)...em parava la galtona....en sap rebre...però no en sap fer...que preciosa!!!!!
Ara, d'abraçades sí que en sap fer!!!!! ja us ho ben juro!!!! que em tenia loca d'emoció i de felicitat!!!! cada abraçada seva....era com...un glop de vida!!! 
I quan li cantava l'arri arri tatanet...reiaaa....preciosa meva...
Les galetes, primer, les partia en dos trossos...un per cada mà...i apa!!! un trosset d'aquí i un trosset d'allà...com l'estimo!!!!
I el suc...quina feinada teniem amb el suc....no sap xuclar...i li apretava un xic el tetrabrick per tal que en sortís una miqueta per la palleta....un dia el va agafar ella, amb ànsia, i va apretar fort....i vam quedar totes dues plenes de suc a la roba...jijijijijijijiji...ja podia anar dient : niet Svieta!!! niet!!! per favor....que me la menjo!!!!
Quants records....
Sento que m'en falten!!! m'agradaria recordar moltes més coses!!!! 
M'agradaria recordar com podia viure sense tu....com i quant et vaig anyorar en aquesta espera...la teva mirada a l'hora d'anar a dormir...el primer cop que vas dir :" mama"....
Ja m'en recordaré ja!!!! tot anirà be!!!!

COM T'ANYORO PRECIOSA.....

Com canvien els sentiments, les sensacions....com maduren els records.
Quan vàrem tornar de Irkutsk, amb el seu record fresc, estàvem feliços...pletòrics...enamorats...tranquils...en pau.
Tot i així, hi havia una llum d'alarma que s'encenia i s'apagava...que em feia recordar que vindrien dies difícils d'anyorança....en què la pau s'esfumaria...en què es trencaria l'equilibri...dies grisos per no tenir-la al meu costat...per no poder-la acaronar i fer-li mil petons.
I mentre ho escric penso que potser no és això el que em fa mal....anyoro que m'acaroni ella a mi i que m'abraci cada 10 minuts...anyoro el seu somriure....anyoro la seva escalfor...la seva olor...
Anyoro la felicitat que vaig sentir aquells tres dies.
Et necessito filla meva.
Miro les fotos i els videos cada dia...mil vegades...no ho puc evitar.
I porto uns dies que quan la veig a la pantalla de l'ordinador...el cor em fa un salt...se'm fa un nus a la gola...em salten les llàgrimes...per què l'estimo!!!!!
Si, l'estimo!!!! ja me l'he fet tant meva....que no puc viure sense ella....l'estimoooooo!!!!!
Recordo i em fa molta gràcia, el moment que la vaig veure per primera vegada...el 20 de febrer...quan ens van dir que teníem asignació....vaig obrir la foto que em va enviar l'ecai...i no la reconeixia.
La mirava i pensava...ets tu?? qui ets tu?? no se qui ni com ets...però encantada de conèixer-te!!!!!!!
Vaig trigar unes hores...a començar-la a mirar de debò...
I ara...ocupa tots els meus pensaments...
Penso que tinc la filla més bonica del món...tant riallera i simpàtica...tant carinyosa i tossuda!!!!! tant moguda i golafre!!!!!
Penso que serem molt feliços tots tres...que serem els millors pares que pugui tenir...que li donarem tot lo que emocionalment necessita...que per fi es tancarà el cercle.
Aviat es tancarà el cercle...uffffff

LA NOVA ESPERA

Avui no hi ha pressa, és festa.
Acabo d'esmorzar, a la cuina. La Doro, la Nira i la Nuca també ho han fet.
Estic en silenci....i el tic-tac del rellotge sóna més fort que mai.
Tinc ganes de parlar...de parlar amb mi mateixa....de preguntar-me com em sento ara que ha començat la següent espera....
Tinc por....tinc por...i espero a la línia de sortida per començar de nou la carrera d'obstacles....
Dintre meu hi ha algu que es cou, que bull....que haig de retenir...deu ser la por que tinc...
Espero no trobar cap obstacle que em faci abandonar la carrera de nou, en contra de la meva voluntat....per què no crec que ho pogués suportar...
Espero trobar un camí, ara sí, plàcid i recte...directe a la meta...a la meva filla.

Aquesta és la casa cuna nº1 de Irkutsk, on espera la Svetlana.
De fet ella no espera....crec que és massa petita per entendre que té una mama, que la somia cada instant de la seva vida....una mama que l'anyora i la plora en silenci....que li parla cada nit a través de les estrelles que tot ho veuen...
Ella simplement viu a la seva caseta blanca...sense a penes sentir l'aire fred a les galtes...esperant que arribi el sol...i la treguin al parc , encara ple de neu,una estoneta cada dia....esperant que la cuidadora li digui cosetes boniques , que li donin el dinar....
Em va encantar veure com aquestes dones cuidadores es desviuen per la seva feina...estimen aquests nens i nenes...es notava amb la seva forma de mimar-los, de cuidar-los....els hi estaré eternament agraïda!!!!!
Estimen la meva filla!!!! i per tant jo les estimo a elles....
De la mateixa manera estimo Rúsia, estimo Irkutsk...el porto al meu cor....per sempre....

PRECIOSA MELANCOLIA....

Vàrem arribar la nit del divendres al dissabte, del viatge més meravellós....
Vàrem conèixer a la nostra preciosa filla....preciosa....
És curiós com els camins s'ajunten, es separen....ella ha de ser la meva filla i jo la seva mare.
Des del primer moment de contacte va saltar una xispa!!!! con si totes dues sabéssim que necesssitem estimar-nos.
Ja ens vam agafar de la maneta per no separar-nos mai més....
Pràcticament des de l'inici es va dibuixar un somriure a la seva dolça carona....i així fins al " fins aviat carinyet meu...."
La meva filla és....simpàtica, riallera....desperta, curiosa....juganera, incansable....tossuda i preciosa!!!!!
Li vaig fer tants petons...em va abraçar tantes vegades....no puc descriure les sensacions....d'estar on has d'estar....la més meravellosa simbiosi....jo necessitava totes les teves abraçades...i tu totes les meves carícies....de que el món desapareix al nostre voltant i només existim nosaltres tres....
No hauriem pogut tenir millor trobada...
Ara em sento més madura per suportar la nova espera.
Sé que vindré a buscar-te....
I amb tota la calma del món t'estimo....
Espero que les cuidadores de la casa cuna t'amanyaguin i et diguis cosetes dolces mentre esperes....
Sé que elles t'estimen, ho vaig veure. Sé que estàs be on estàs.
Fins aviat coseta preciosa.....

PER FI T'ABRAÇARÉ PRINCESA.....

Imagino aquest moment tantes vegades....al llarg del dia...mentre condueixo....
Imagino tantes vegades tancar els ulls i sentir com respires.....la teva olor...
Imagino com t'espantes quan t'agafo....com somrius quan et canto una cançò....
Imagino que vols jugar amb les teves noves joguines....lo guapa que estaràs amb la robeta que la mare t'ha comprat!!!!!
................................
Quines ganes tinc de veure't!!!!!!!! filleta meva preciosa......
Doncs ja no queda gaire per fer realitat tota aquesta fantasia....de fet queden només uns dies per agafar, per fi, l'avió que ens portará cap on ets tu!!!!!!!!
Marxem el dia 25...aquest diumenge!!!!! jijijijijiijijijijiji oooooooooole!!!!!!!!!
El dilluns segurament farem una mica de turisme per Moscú i a la tarda anirem cap a l'aeroport de nou per agafar el vol nocturn que ens portarà cap a Irkutsk.
Arribarem al matí amb el temps just per dutxar-nos...prendre un cafè i apa!!! sense dormir cap al ministeri!!!!!
I llavors.....arribarà aquest moment màgic...tan màgic....en què els nostres cors s'uniran per sempre....
I voleu saber lo millor del tema???!!!! que el dia 25 , precisament, és el meu aniversari!!!!!!! 
Ho celebrarem a Moscú!!!! quina gràcia no???!!!!!!
Prometo fer una entrada quan siguem allà....

EL 20 DE FEBRER

Així com aquesta vaqueta vaig pel món des del dia 20 de febrer, que vaig rebre la trucada més meravellosa possible!!!!!!
Així de feliç vaig saltant sentint-me la dona més afortunada del món....
No puc explicar amb paraules l'emoció que sento....de mirar-te tan preciosa....de saber-te tan petita....
Svetlana, has omplert la meva vida. No has deixat cap racò sense tu...com l'aire que ocupa tot l'espai disponible...
Les teves manetes....petites, la teva boqueta...preciosa, els teus ulls...màgics, les teves galtes...rodones, tu....la nena de la mare.
Aquell dia treballant com sempre....la mateixa rutina de cada dia....que si recalibra l'spectro, que si comprova els lecos....entra les colades, traspassa els camions....i sona el telèfon...
És la Marta, de l'ecai....estic nerviosa....sé que estàs aprop...
Les seves primeres paraules...van ser..."Eva!! ho veus que contesta estic??!!!!"..."saps per què?!!!"".....siiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!
Em va parlar de tu.....em va dir que eres una nena....una nena!!!!!!
No Sabria dir si reia o plorava!!! ufffffff crec que les dues coses.....reia plorant, o plorava rient...era completament feliç!!!! era meravellós el que m'estaven dient!!!! Per fi arribaves a la meva vida....
Filla t'he esperat tant de temps...t'he anyorat tant de temps....
Em va dir que eres molt petitona, del setembre del 2010....què???? és un bebè!!! mare meva!!!!!  Em va dir que et dius Svetlana....filleta meva del meu cor....
Vaig preguntar si havia arribat una foto...em va dir que si....
Era tant meravellós tot ....tant meravellosa tu!!!! 
Mentre m'arribava la teva foto...vaig cridar amb el cor ben inflat que eres una nena!!!!! la meva nena!!!!!
Al cap d'uns minuts vaig veure la teva carona per primera vegada.
La primera impressió va ser curiosa...et veia per primera vegada i no et reconeixia....i a poc a poc vaig començar a mirar-te...filleta meva...tant... que m'he enamorat de tu!!!! ets tan preciosa!!!!!
Vaig demanar la tarda lliure per gaudir de tanta felicitat!!!! la vaig compartir amb la família i els amics!!! 
Vam plorar d'alegria...és molta la gent que t'espera!!! és molta la gent que t'estima!!!!
Aviat et podré abraçar....no tinguis por nina...que sóc la mama...

Y POR FIN LLEGÓ.....mi niña!!!

Tenemos asignación!!!
Nos espera para mediados de marzo una bebita de 1 año y 5 meses en Irkutsk!!!!
Tan chiquitina, tan preciosa...estamos como locos de contentos...es un regalo!!!!